Cal Ximet, la casa pairal dels Guimerà, està situada al centre de la vila del Vendrell.

El Reial Monestir de Santes Creus, una de les senyories més extenses i influents de la Corona d'Aragó.

El Palau de Maricel, la joia noucentista per excel·lència de Sitges.

L'antic Corral de la Vila, edifici del segle XVIII d’ús ramader i d’economia popular, on als anys vuitanta es va ubicar el Celler de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista de Sitges, es converteix en l'espai de divulgació d'una varietat de raïm molt important per a la vil·la: la malvasia.

El Museu de Maricel, l'esplendor de l'art en un contenidor únic.

Un museu únic, ubicat en un espai històric, dedicat a un dels músics més importants del segle XX.

Casa-taller del pintor i escriptor Santiago Rusiñol (1861-1931) la qual es va convertir en museu públic l'any 1933 pel llegat de l’artista a Sitges.

El NEAN-Parc Prehistòric de Capellades és un equipament configurat a la Cinglera del Capelló.

Peter Stämpfli és un artista conegut, valorat i cotitzat especialment a França, Suïssa, Bèlgica i els Estats Units.

Dalt d’un turó a una alçada de 468 metres, al nord-oest del terme municipal de Castellví de la Marca, al peu d’un impressionant penya-segat sobre la riera de Marmellar es troben les ruïnes més conegudes del municipi i unes de les més simbòliques del Penedès.

És un dels testimonis més importants del col·leccionisme català del segle XX, fundat pel notari de la vila, el Sr. Antoni Deu Font.

L´escultor Apel.les Fenosa (Barcelona 1899 – París 1988) va deixar una obra important, amb centenars de peces realitzades entre França i Catalunya

El Museu Romàntic Can Llopis es troba situat en un edifici d’estil neoclàssic, construït el 1793.

El Museu Molí Paperer de Capellades, també anomenat «Molí de la Vila»

Pau Casals (1876-1973) ha estat un dels violoncel•listes més grans de tots els temps.

La Torre de Can Pascol és un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat a la banda esquerra de la riera de Marmellar, dalt d'un

El castell de Piera existeix, almenys, des de finals del segle X. Ubicat en un petit turó, domina la vall del riu Anoia en la seva transició vers el Penedès.