Albinyana

Història

Com consta en documents, l'any 311 l'emperador Constantí va cedir la baronia del Vendrell a l'abat del monestir de Sant Cugat del Vallès. Albinyana pertanyia a l'esmentada baronia. Durant tota l'edat mitjana, el terme va dependre d'aquest monestir.

A finals del segle X van tenir lloc diferents incrusions morisques.

Albinyana, a causa del seu enclavament de límit de la Marca Hispanica es va veure implicada en aquestes ràtzies. La seva situació de talaia permetia establir un lloc de vigia, ara en poder dels àrabs, ara en mans cristianes. Cal esmentar l'existencia d'unes runes pertanyents a una torre de guaita semblant a altres que hi ha al Penedès, situada a ponent de l'ermita de Sant Antoni. L'any 988, Lotari reconeix els privilegis del lloc d'Albniyana a l'abat de Sant Cugat.

Però no és fins al 1010 quan apareix en un document per primera vegada el nom d'Albniyana. És en el testament d'Aldabert, senyor del seu castell. Se suposa que aquest castell era emplaçat al costat del que avui es l'esglèsia parroquial. Un altre document on figura també el nom del municipi és una carta de població de l'abat de Sant Cugat a Bernat Oleguer, el 1040.

És el 1232 quan Jaume I confirma els béns d'aquests terrenys al monestir, i el 1242 rep Albinyana sota la seva protecció.

Així doncs, Albinyana va pertanyer a la baronia de Sant Cugat del Valles fins al 1835 en que, a causa de la desamortització de Mendizábal, es va extingir la propietat eclesiastica. Llavors el terme va passar a formar part del partit del Vendrell i a la circumscripció de Tarragona.

Al primer bienni de la ll República, l'agregat de les Peces va intentar de convertir-se en un municipi independent, cosa que va aconseguir per un breu periode de temps. Només dos batlles van regir les Peces durant aquest periode.

Festes, tradicions i llegendes

Festes.- Albinyana celebra la seva festa major per Sant Bartomeu, el 24 d'agost, i la seva festa major petita per la Verge del Carme, però ara es fa coincidir amb el dissabte més proper.

Les Peces celebra la seva festa major el darrer dissabte d'agost, i la seva festa major pel Sagrat Cor.

Els darrers anys, les diferents urbanitzacions (Bonaterra, la Papiola..) també organitzen la seva festa major un cap de setmana d'estiu.

Pel Dilluns de Pasqua se celebra un tradicional aplec a Sant Antoni. És molt concorregut, tant pels habitants del terme com per a persones vingudes d'arreu de la comarca.

Tradicions.-

Fer llata

<< A Albinyana fan senalles,i a les Peces senallons, a Santa Oliva, les herbes,i el demés són......>>

Aquesta antiga dita ens reflecteix molt bé l'activitat artesanal dominant a Albinyana fins no fa molts anys: la confecció de senalles, sanatxos, estores i albardes fetes amb margalló, petita palmera que creix abundosament en aquestes seques terres albinyanenques.

Aquesta activitat era duta a terme predominantment per les dones, que acomplien totalment el procés: primer, anaven a la muntanya a collir palma. Un cop a casa, la bullien en grosses calderes d'aram a fi de tornar la fibra més elàstica i flexible. Deixaven assecar parcialment aquest material i el començaven a treballar tot trenant-lo. <<Fer llata>>; era l'activitat eix del procés: consistia a trenar el << brímols>>; esqueixos de palma, de la longitud que fos, i afegir-hi altres brímols quan quedaven engolits pel treball. Amb això aconseguíem llargues tires que cosides una a l'altra agulla especial anomenada << agulla d'enllatar>>, configuraven les estores, senalles i la gamma d'articles que confeccionaven. L'extrem de la llata que no servia es doblegava cap endins i la feina quedava polida i ben acabada.

Les mateixes dones s'encarregaven de comercialitzar el producte. El duien a vendre principalment a la fira del Vendrell i al mercat de Vilafranca. Les peces arribaven a costar fins a set duros.

Fer nubes

Una altra activitat de les dones, que servia per a complementar els ingressos familiars, era la confecció de <<valones i gandalles>>. Consultant el disccionari, trobem:

Valona: Coll gran, girat, com una capa (val a dir que també se'n deia <<manteleta>>).

Gandalla: lligadura de malla amb la qual es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques, els homes.

Aquestes peces eren venudes al Vendrell on eren comercialitzades. De fet, de tota l'activitat de fer ganxet, fos confeccionant les peces abans esmentades o bufandes, jerseis, peücs... se'n deia << fer nubes >>.